El mural 'comunista' de l'església de Palau-Sator reviu 50 anys després

Intervenen: Mei Pagès, regidora de cultura; Nicolau Moncunill, mossén; Lluís Bosch, pintor.

Fa 50 anys una petita església s'aixecava rebel contra el Règim feixista del General Franco. Imitant l'estil romànic un grup de creients comunistes amb el beneplàcit del rector progressista pintava un mural a l'absis amb motius que eren tota una provocació. Tanta, que un comando al servei del nacionalcatolicisme creia esborrar per sempre aquella obra d'art.

Mig segle després de l'atemptat contra l'església de Palau-Sator, aquell mural que van intentar destruïr reviu en una recreació virtual que s'inaugurarà el proper 4 de febrer, dia d'aquella trista però recordada efemèride.

Les pintures que es van fer a l'absis de l'església eren tota una provocació. Inspirat pels muralistes mexicans dels anys 20 i 30, l'artista Lluís Bosch va fer un dibuix d'aparença religiosa però que anava molt més enllà. Hi sortien personatges com Fidel Castro o el Che Guevara, de la història de Catalunya com Jaume I o l'Abat Oliva; del catolicisme més progressista com el pare Pierre Teilhard de Chardin; o del pacifisme com Martin Luther King i Ghandi. A més també hi havia escenes de camperols i treballadors demanant ajuda a un Crist proletari. Tota una al·legoria amb un clar rerafons polític i filosòfic.

La pintura va aixecar expectació entre el món cultural clandestí però també l'indignació dels sectors afins del Règim que van idear un estratagema per destruir les pintures. Uns suposats estudiants van concertar una visita a l'església però en realitat eren membres de  los Legionarios de Cristo Rey, que van apallissar a mossén Moncunill i el pintor Bosch i van destrossar el mural.

Aquesta història es coneixia al poble, però la por d'aquella època la va deixar amagada com tants altres fets. Si avui s'ha pogut recuperar la pintura és perquè un veí del poble guardava una diapositiva amb els destrosses i amb els testimonis encara vius de l'època s'han pogut reproduir les pintures en un mapping. Una projecció que el consistori estudia la manera de fer-la permanent.