El Baix Empordà és la segona comarca gironina que guanya més població de fora

El Baix Empordà és la segona comarca gironina que va guanyar més població provinent de fora del seu territori i la tercera que més moviments interns va tenir.

L'Idescat ha fet públic el saldo migratori de les diferents comarques de Catalunya en què es detecta a nivell nacional un augment dels canvis de residència interns i també un augment de la immigració, tant la provinent de l'Estat Espanyol com la de la resta del món.  Catalunya va registrar 236.694 canvis de residència interns i un saldo migratori de 61.512 persones.

El Baix Empordà va viure 2.495 canvis interns de residència i va marxar més gent a altres comarques catalanes de la que va arribar, concretament amb un saldo negatiu d'11 persones. L'augment migratori a la comarca, per tant, ve de la immigració. Va arribar més gent de la que va marxar fora de Catalunya. El saldo migratori extern és de 837 persones. 814 de les quals és amb la resta del món i 23 amb l'Estat Espanyol.

Només el Gironès supera el Baix Empordà en atracció poblacional a les Comarques Gironines.

La majoria de comarques catalanes i l'Aran van registrar saldos migratoris positius. Únicament el Baix Ebre, la Cerdanya, el Pallars Jussà, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta van registrar saldos negatius.

A nivell nacional es detecta un 'èxode' de Barcelona cap a poblacions veïnes i una fuga d'habitants de ciutats grans cap a municipis més petits.

L'estadística de moviments migratoris es va iniciar l'any 1988 i té una periodicitat anual. Recull les xifres municipals de migracions a través de les dades dels padrons municipals que cada mes envien els ajuntaments a l'Institut Nacional Espanyol d'Estadística.