Un any de l'1-O: L'elefant segueix a l'habitació

El que havia de ser un Referèndum d'Autodeterminació va acabar convertint-se en un acte d'autoorganització i resistència pacífica d'una part de la societat que encetava una tardor molt calenta sense cap República però amb vagues generals, rodes de cotxes punxades a Verges, la Generalitat intervinguda, presó i exili de líders polítics i un terratrèmol polític i social que encara no s'ha acabat.

Després de setmanes d'incògnita amb unes forces i cossos de seguretat de l'Estat buscant urnes i paparetes a tot arreu, aquestes van arribar als col·legis electorals. Un engranatge clandestí les havia dut de França i les havia repartit a diverses persones que les van custodiar i dur als centres de votació. Centenars de persones van fer nit als col·legis electorals per garantir la seva obertura i finalment a les 8.00 en punt entraven els primers votants.

Càrrega policial a La Tallada i intent d'entrar a Verges

Al Baix Empordà les votacions van començar amb alguns problemes de connexió als centres electorals solucionats amb el cens universal i amb la psicosi de l'arribada de la Policia Nacional Espanyola i la Guàrdia Civil. Sobretot després que de matinada la resistència popular els aturés a Verges i la violenta càrrega policial a la Tallada, que s'ajuntava a les imatges que arribaven d'altres punts del país com Barcelona, Sabadell, Girona o Sant Julià de Ramis.

Davant d'aquesta situació els responsables del Referèndum van decidir centralitzar totes les votacions en un sol punt en municipis com Castell-Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Calonge i Sant Antoni o Palafrugell.

Guanya el Sí per àmplia majoria

Al final d'una jornada trepidant el Sí es va imposar a tot el país amb una participació del 43% del cens i  més de 2  miliions de vots, el 90% dels emesos.

Al Baix Empordà es va mobilitzar bàsicament l'independentisme superant el 85% dels vots arreu amb una participació variable als municipis més poblats, que va anar des del 37% del cens a Sant Feliu de Guíxols al 60% de Torroella de Montgrí, dades molt matisables degut a l'existència del cens universal, que va fer que diversos votants de Sant Feliu, per exemple, votessin a s'Agaró.

Espais 1-O i alcaldes investigats

Un any després d'aquella jornada diversos municipis com Sant Feliu de Guíxols, Calonge-Sant Antoni, Palamós, La Bibal o Begur,  per posar alguns exemples han batejat espais amb el nom d'1 d'Octubre i dos alcaldes, el Bisbalenc Lluís Sais i el Palafrugellenc, Josep Piferrer, afronten processos judicials per haver cedit locals municipals a la Generalitat, com de fet, van fer tots i cada un dels alcaldes i alcaldesses de la comarca.

365 dies després d'aquell episodi Catalunya segueix essent una Comunitat Autònoma de l'Estat Espanyol però l'independentisme majoritari al Parlament.  Com diu una metàfora anglesa, l'Elefant segueix a l'habitació