David Bisbal fa vibrar el Porta Ferrada

El cantant almerienc David Bisbal va convertir el Festival Porta Ferrada en una gran festa, amb un públic entregat que va cantar i ballar els seus grans èxits. Una nit que havia començat amb les actuacions de Mariona Escoda i Ernest Prana i que va coincidir amb l’eclipsi, tot i que el fenomen no es va poder apreciar del tot des del Guíxols Arena.

Abans que David Bisbal trepitgés l’escenari, la música ja sonava al Festival Porta Ferrada. Mariona Escoda i Ernest Prana van ser els encarregats d’obrir la nit i preparar un públic que esperava amb ganes un dels concerts més destacats de la jornada.

Mariona Escoda va ser la primera a pujar a l’escenari i ho va fer amb una proposta íntima i propera. Un espectacle acústic en què la seva veu va estar acompanyada de guitarra i piano i amb un repertori renovat.

La seva actuació va coincidir amb l’eclipsi i això va donar encara més singularitat a la nit. Alguns espectadors, conscients del fenomen, van arribar amb les ulleres homologades a punt, tot i que, des del Guíxols Arena, l’eclipsi amb prou feines es va poder apreciar.

Però, eclipsi a banda, la música va acabar imposant-se.

El següent a pujar a l’escenari va ser Ernest Prana, que va presentar el seu primer disc en solitari, “Torno a casa”.

I més tard arribava el moment més esperat de la nit.

David Bisbal apareixia sobre l’escenari i feia embogir un públic que l’esperava amb candeletes. Des del primer moment, el cantant va deixar clar que venia disposat a fer ballar el Porta Ferrada.

Amb la seva energia habitual i una posada en escena plena de ritme, Bisbal va repassar alguns dels temes més coneguts de la seva trajectòria.


Cançons com “Oye el Boom”, “No Amanece”, “Lloraré las penas”, “Esclavo de sus besos”, “Bulería” o “Ave María” van fer cantar un públic que se sabia les lletres de memòria i que, per moments, es va convertir en un gran cor.

Saltant, ballant i cantant, els espectadors van acompanyar Bisbal durant tota la nit. Si hi ha alguna cosa que caracteritza els seus directes és precisament aquesta capacitat de connectar amb el públic.

Una connexió que el cantant va alimentar constantment des de l’escenari, amb gestos de complicitat, molta energia i un ritme que no va decaure en cap moment.

Una nit marcada per la música, els records i també per la màgia d’un eclipsi que, des del Guíxols Arena, va quedar en segon pla.

Perquè, tot i que el cel tenia el seu propi espectacle, aquella nit, al Porta Ferrada, la gran protagonista va ser la música.