Nervis a flor de pell als assajos generals de la Processó de Verges

Durant els assajos generals de la Processó de Verges, La Dansa de la Mort constitueix, indiscutiblement, un dels elements més emblemàtics. Es tracta d'un veritable tresor, una joia única de la cultura popular que, si bé ens ha arribat en una configuració que és clarament deutora de l'estètica i la iconografia barroques enfonsa les seves primeres arrels en els segles medievals, sobretot, a partir de la Pesta Negra.

Pocs dies abans de la processó tradicional de Dijous Sant, comencen els assajos generals de la Dansa de la Mort, a Verges. Aquesta dansa ancestral i única, herència de les danses macabres de l'edat mitjana, ha assolit fama internacional, ja que es tracta d'un cas únic de pervivència i vitalitat a on 5 esquelets salten al so d'un tabal pels carrers i places del poble. De fet, la festivitat de caràcter religiós, està declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional.

De totes maneres, l'organització de l'esdeveniment treballa al llarg de tot l'any a través de reunions, i un mes abans de l'esperat dia, ja surt el full informatiu amb el calendari d'assajos i els papers vacants, es munta el cadafal a la plaça major, es planxen i es repassen els vestits d'attrezzo i evidentment, els vergelitans comencen a assajar.

Amb aquella calma tensa abans d'una gran diada, els més de 80 membres de les Manages, també preparen el recorregut que faran pels carrers de la vila el Dijous Sant, quan es converteixin en autèntics soldats romans.

Si ens hi fixem, a la sinistra comparsa presidida pels repics secs del timbaler, hi ha un nen que mostra un rellotge sense busques per expressar la imprevisibilitat de la mort; per això, a cada pas de la dansa, assenyala amb el dit una hora diferent, de manera aleatòria.

Al capdavant, el portaveu de la Mort que orienta i obre camí als dansaires, du una dalla a on es pot veure inscrita la frase de "Nemini Parco", que significa no perdono ningú. El moviment de l'eina agrícola evoca el fet de tallar vides humanes, tal com correspon a la Parca. Una altra coneguda inscripció és "Lo Temps és breu", que es va deixa veure en els moviments d'una bandelora negra amb una calavera i dues tíbies encreuades, que transporta el banderer.

L'assaig sobre un escenari col·locat al bell mig de la Plaça Major també és crucial, ja que allà hi tindran lloc les escenes del cicle passionístic com la lectura de la sentència de Ponç Pilat, qui, per cert, es compromet durant uns anys a fer el mateix paper, a causa del nivell de preparació i formació que requereix fer de personatge principal, com també pot ser el personatge de Jesús, o dels jueus. En canvi, papers secundaris sí que es van renovant cada cert període, per tal que tot el poble hi tingui cabuda.

Així, les escenes del Ram, la Samaritana, el Sant Sopar, el Sanedrí i l'Hort de Getsemaní, també seran observades amb atenció per més de mil persones, que prèviament hagin comprat entrada per veure aquests espectacles a la plaça. I tot això és possible gràcies a tot el poble vergelità, i a les prop de 600 persones que participen en aquesta performance, i treballen durant tot l'any per una sola nit d'esplendor.

Ara, que ja falta molt poc perquè la llum de les torxes tornin a il·luminar les pedres de Verges, com porten fent fa més de 300 anys cada Dijous Sant, l'emoció i el neguit dels habitants, es pot palpar en l'aire de la vila.