Per Setmana Santa, olor de bunyols i xocolata

La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià. Commemora l'entrada de Jesucrist a Jerusalem, la seva mort a la creu i la seva resurrecció. Durant aquest període, veiem les pastisseries abarrotades de castells de xocolata, figures d'animals i altres formes d'art anomenada Mona de Pasqua. Però no ens oblidem del bunyol, aquella bola ensucrada que tothom ha vist alguna vegada a un conegut elaborar-ne.

Si tirem anys enrere, el temps de Quaresma era un període de reflexió i penitència en què els cristians es preparaven per a la celebració de Pasqua. Tenint en compte el context de llavors, no és d'estranyar que l'elaboració de bunyols servís per endolcir els dies i que la penúria quaresmal fos més passatgera.

Per aquest motiu, avui dia, qui més qui menys té algun record de veure els avis, tiets, pares i amics reunits fent bunyols de forma conjunta, o coneguts que en feien a casa seva. D'altres que ja s'hi han passat moltes hores, prefereixen anar directament a la pastisseria per gaudir d'aquest dolç. I alguns, que simplement sempre han preferit passar a buscar-los per la botiga.

Per Setmana Santa tampoc pot faltar la Mona de Pasqua, aquell pastís en forma de tortell, de coca ensucrada, i des de no fa tants anys, amb ous de xocolata al damunt.

En teoria, el nombre d'ous ve determinat per l'edat de l'infant, i antigament es regalava fins que el fillol celebrava la primera comunió. La figura del padrí escollida era molt important, ja que era una figura protectora en cas que faltessin els progenitors. Ara, mentre ets petit, sembla que els padrins i padrines continuen complint.

O també pots gaudir del procés i provar de fer-la tu mateix. I si hi ha una cosa que li agrada a un infant, és tenir xocolata entre les mans. Això sí, difícil serà aconseguir fer-les com els grans castells de xocolata que trobem a les pastisseries, diferents formes d'animals dolços i les figures més creatives que et puguis imaginar.

De totes maneres, no tothom creu en les tradicions ni hi combrega. I per sort, ara s'accepta.

Comentaris (0)

*Per comentar es necessari estar registrat. Registra't o accedeix



Més articles de Cultura