Habitatges del passeig marítim de Platja d'Aro damnificats per una llei del 1945

Gairebé 1.200 veïns de la zona nord del passeig marítim de Platja d'Aro tenen problemes per vendre o donar en herència el seu immoble. En concret, es troben afectats per una llei del 1945, que cataloga l'indret com a domini públic, i per tant, els futurs compradors no poden inscriure els pisos en el registre de la propietat.

Es veuen afectades unes 850 propietats, ubicades entre el Parc del Tauró i fins a un quilòmetre més avall del Passeig Marítim de Platja d'Aro. L'arrel de la problemàtica es remunta a una llei del 1945, que va delimitar l'indret, on ara hi ha els habitatges, com a zona possiblement inundable, és a dir, que en algun moment hi podria arribar el mar. Conseqüentement, la zona urbanitzable passava a ser de domini públic.

No obstant això, durant els anys seixanta i aprofitant una escletxa legal, es van alçar els edificis que emmarquen l'actual paisatge. Fins al 2019 havia regnat la normalitat, però és un canvi en la persona encarregada de registrar les propietats al municipi, que catapulta la situació. Llei en mà, els habitatges copsen un espai de domini públic i, per tant, el seu propietari és l'Estat.
 

És una llei obsoleta, que actualment no té cap sentit. Podem efectuar les vendes dels habitatges, però els futurs compradors no els poden inscriure al registre de la propietat. A la pràctica, els valors dels pisos han baixat i el banc tampoc et concedeix una hipoteca, perquè ningú sap de qui és l'immoble. El Passeig Marítim és una gran bomba de rellotgeria, que algun dia explotarà, per això, creiem que hem de treballar conjuntament. - Rafael Arnau, president de l'Associació de Veïns del Passeig Marítim de Platja d'Aro 

Així doncs, a partir del primer trimestre del 2020, les propietats afectades no s'estan registrant. No obstant això, les vendes no han cessat, sempre que els compradors comptin amb el finançament i no precissin d'un crèdit bancari. 
 

Les compravendes, que no necessiten hipoteca, avui dia s'estan registrant, a través d'un contracte privat davant el notari, però aquestes no queden inscrites al registre de la propietat. Això, comporta uns inconvenients a posteriori, com per exemple, establir qui acaba pagant els impostos vinculats a l'immoble. - Maurici Jiménez, alcalde de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró

Coneixedor de la situació, el consistori va demanar al Ministeri per a la Transició, titular de la Direcció General de Costes, que executés una desafecció a la zona, és a dir, que la línia marítima reculés fins al passeig i deixés lliure les finques amb els edificis. En concret, aquesta sol·licitud es va realitzar el març del 2021 i fins al dia d'avui, l'Ajuntament no ha rebut resposta.

La situació, segons detallen, és més enrevessada del que pot semblar a simple vista, ja que una desafectació d'un domini públic comporta efectuar també una transmissió. En altres paraules, el terreny tenia un preu per l'Estat, que no és el mateix que correspondria a un privat.
 

Els propietaris dels immobles hauran de tornar a comprar el pis a l'Estat. Davant aquesta problemàtica, des del consistori hem explorat altres situacions similars, que han succeït arreu de l'Estat, on per exemple s'han produït compravendes a 1 euro. En definitiva, l'incident és complex, perquè repercuteix al Ministeri per a la Transició i el Ministeri d'Hisenda. - Maurici Jiménez, alcalde de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró

Amb la demanada de l'ens local formalitzada, l'Estat compta amb un termini de dos anys per a contestar. El període finalitza aquest mes de març, i per això, des del consistori han alertat que si no es proposen solucions, recorreran als tribunals.
 

Nosaltres estem predisposats, a partir del març, a interposar un contenciós a l'Estat, ja que si ells no troben solucions, almenys que sigui la justícia. - Maurici Jiménez, alcalde de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró

La situació que viuen els veïns de Platja d'Aro es repeteix en 12 municipis més d'arreu d'Espanya. A les comarques gironines, per exemple, també es veu afectat Castelló d'Empúries.

De fet, les localitats van fer front comú el gener del 2021, i van presentar una moció, perquè s'impulsés una llei temporal amb la voluntat de desencallar la problemàtica. Ara com ara, el document resta sobre paper mullat, perquè el govern central tampoc ha respost. Així doncs, falta esperar al març per veure si alguna de les administracions mou fitxa definitivament.