Els ajuntaments de Torroella, Gualta i Ullà reclamen conservar la resclosa d’Ullà

Els tres consistoris fan seves les conclusions d’un estudi del Museu de la Mediterrània que considera la resclosa un bé cultural d’excepcional interès i demanen a la Generalitat que en garanteixi la preservació.


Els ajuntaments de Torroella de Montgrí, Gualta i Ullà han unit forces per reclamar la conservació de la resclosa d’Ullà.

Els tres consistoris han tramès una memòria justificativa a la Generalitat, l’Agència Catalana de l’Aigua, el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i la Diputació de Girona.

La petició es basa en les conclusions d’un estudi històric, arqueològic i arquitectònic elaborat per l’arqueòleg Ferran Codina per encàrrec del Museu de la Mediterrània.

L’informe considera la resclosa d’Ullà un dels elements més destacats del patrimoni hidràulic del Baix Ter i un bé cultural d’excepcional interès.

I és que, segons l’estudi, no es tracta només d’una presa. El conjunt està format per cinc elements: la resclosa, la bassa, el cadiral, el rec del Molí i el bramador.

Una infraestructura que té els seus orígens, com a mínim, al segle XV, tot i que el sistema de molins al qual donava servei està documentat des del segle XIII.

Durant més de sis segles, la resclosa ha estat clau per al funcionament dels molins, els regadius i el desenvolupament agrícola de la plana del Baix Ter.

Entre els elements més singulars hi ha el cadiral, acabat l’any 1670, i el bramador, construït el 1817, amb inscripcions i escuts heràldics de valor patrimonial.

L’estudi també destaca la dimensió paisatgística, ambiental i social de l’espai. La resclosa forma part d’un entorn amb boscos de ribera i una important biodiversitat, dins la Xarxa Natura 2000 i el Parc Natural.

Per als tres ajuntaments, conservar el patrimoni i recuperar ecològicament el riu són objectius compatibles.

L’informe proposa restaurar la resclosa i recuperar la circulació de l’aigua pel cadiral, el bramador i el rec del Molí.

Els tècnics adverteixen que la desaparició o l’alteració substancial d’algun dels elements del conjunt suposaria una pèrdua irreversible d’un patrimoni singular del Baix Ter.

Ara, els tres municipis demanen a les administracions competents que tinguin en compte aquests valors en qualsevol decisió sobre el futur de la resclosa i que es trobi una solució que permeti preservar aquest llegat sense renunciar a la recuperació ambiental del riu Ter.