Guitarricadelafuente fa vibrar la Costa Brava amb una tempesta de poesia i cordes
Sant Feliu de Guíxols
Data: 14/08/2025
Ayoub Archid
Guitarricadelafuente hipnotitza amb veu fràgil i potent, entre folk, rumba i modernitat. El públic oscil·la entre el silenci reverent i el cant col·lectiu, fins a una ovació final.
El Guíxols Arena respira mar i expectació. La brisa circula entre les graderies, les llums projecten tons càlids i el públic manté una atenció absoluta. Guitarricadelafuente ocupa l’escenari amb la guitarra a les mans i un gest tranquil que transmet seguretat i proximitat.
La primera cançó flueix amb un so net i càlid. La veu combina fragilitat i força, i cada lletra es converteix en un petit relat popular. Els arranjaments juguen amb el folk, la rumba i textures modernes, creant un pont constant entre tradició i contemporaneïtat.
Els temes de Spanish Leather alternen amb cançons que la gent coneix i canta sense dubtar. En les peces més íntimes, la sala es manté en silenci absolut; en les més rítmiques, el públic respon amb palmes i cants col·lectius. La complicitat es manté en tot moment, amb petits comentaris i somriures que fan sentir l’actuació com una conversa directa.
L’escena es manté senzilla: llums càlides, músics concentrats, absència de grans artificis. L’atenció recau només en la interpretació, que transmet una emoció constant. El concert avança com un viatge fluid, sense trencaments, fins a un final que provoca una ovació llarga i unida.
Guitarricadelafuente hipnotitza amb veu fràgil i potent, entre folk, rumba i modernitat. El públic oscil·la entre el silenci reverent i el cant col·lectiu, fins a una ovació final.
El Guíxols Arena respira mar i expectació. La brisa circula entre les graderies, les llums projecten tons càlids i el públic manté una atenció absoluta. Guitarricadelafuente ocupa l’escenari amb la guitarra a les mans i un gest tranquil que transmet seguretat i proximitat.
La primera cançó flueix amb un so net i càlid. La veu combina fragilitat i força, i cada lletra es converteix en un petit relat popular. Els arranjaments juguen amb el folk, la rumba i textures modernes, creant un pont constant entre tradició i contemporaneïtat.
Els temes de Spanish Leather alternen amb cançons que la gent coneix i canta sense dubtar. En les peces més íntimes, la sala es manté en silenci absolut; en les més rítmiques, el públic respon amb palmes i cants col·lectius. La complicitat es manté en tot moment, amb petits comentaris i somriures que fan sentir l’actuació com una conversa directa.
L’escena es manté senzilla: llums càlides, músics concentrats, absència de grans artificis. L’atenció recau només en la interpretació, que transmet una emoció constant. El concert avança com un viatge fluid, sense trencaments, fins a un final que provoca una ovació llarga i unida.
Més articles de Cultura
Últims continguts
-
Maria Puig: "La plataforma de bany és un projecte complex que necessitava modificacions"
-
Lluís Puig: "Ja comença a ser un passeig del Mar molt més accessible i amable per la gent"
-
Adrià Bauzó: "Palamós ha de ser el motor del so de la cobla a tot el país"
-
Núria Botellé: "La 9a edició demostra que l'Amb So de Cobla s'ha consolidat"
-
Concepció Ramió: "El que m'agradaria és que les cobles fossin totes paritàries"
-
Converses a la Brava T2 - Ramón Hermosin
-
Júlia i Pau Serrasolsa: "Estem al nostre millor moment amb Ginestà"
-
Converses a la Brava T2 - Marc Quark
-
Josep Saballs: "Volem que l'Escola de Música formi part del projecte del Porta Ferrada"
Comentaris (0)