Dos anys de procés judicial contra l'1-O

Dos anys de procés judicial contra l'1-O
Baix Empordà

Data: 14/10/2019

Els Jordis damunt el Patrol de la Guàrdia Civil és probablement la imatge icònica del Judici del Procés. El 20S es visualitzava la repressió judicial contra l'independentisme que ha portat a la presó o judici el Govern i la Mesa del Parlament de l'1O, diversos activistes, la cúpula dels Mossos i alts càrrecs de la Generalitat. Entre tots ells la Torroellenca Dolors Bassa.

La Prèvia

Els dies 6 i 7 de setembre del 2017 la majoria independentista va aprovar les Lleis de Desconnexió amb les que volia donar cobertura legal al Referèndum de l'1-O.

El 20 de Setembre del 2017 s'iniciava una tardor calenta amb l'entrada dels Cossos i Forces de Seguretat en diverses dependències de la Generalitat, empreses i mitjans de comunicació buscant unes urnes i paperetes que mai van trobar. L'1O l'autoorganització popular va desbordar la classe política d'aquí i allà i la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van respondre amb una violència que va fer la volta al món.

La indignació per la violència policial va desembocar el 3O en una Vaga General que va paralitzar el país i va viure les manifestacions més grans de la història contemporània en molts pobles i ciutats.

Set dies més tard Carles Puigdemont proclamava una independència que ell mateix va aturar 8 segons més tard buscant una mediació que mai va arribar. Una votació que es repetiria el 27 d'octubre poc abans que el President i diversos Consellers del seu Govern marxessin a l'exili i s'apliqués l'article 155 que anulava l'autogovern per primer cop des del Cop d'Estat feixista del General Franco.

Els primers presos polítics del procés

El 16 d'Octubre del 2017 la magistrada Carmen Lamela dictava presó provisional pel llavors president de l'ANC Jordi Sánchez i el President d'Omnium Jordi Cuixart acusats d'un delicte de sedició. El 2 de novembre la mateixa jutgessa enviava a la presó Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Carles Mundó, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Meritxell Borràs i Carme Forcadell.  Bassa, Forn i Borràs, que havien fet una conferència de premsa a Brussel·les al costat del President de la Generalitat a l'exili Carles Puigdemont van tornar a diferència dels seus companys Meritxell Serret, Toni Comín i el propi President.

El Desembre del 2017 diversos empresonats van sortir dels centres penitenciaris excepte Junqueras, Forn i els Jordis però més tard Bassa, Turull, Romeva, Rull i Forcadell van tornar-hi. L'estiu del 2018 el poder judicial i el Govern Espanyol van autoritzar el seu trasllat a les presons catalanes on compliran condemna.

El judici del procés


El 12 de febrer va començar el judici a l'Audiència Nacional Espanyola de Madrid. Les acusacions de partida eren duríssimes. Rebel·lió, Sedició i malversació de fons públics. Delictes, els  més greus, que requereixen violència i amb penes de presó que podien superar els 30 anys.

El Tribunal ha estat format per un grup de magistrats, alguns dels quals ja ha participat en altres causes contra l'independentisme, com les derivades del 9N. Ha estat presidit per Manuel Marchena. Entre les acusacions, el partit d'extrema dreta Vox.

Les acusacions van dibuixar des d'un primer moment una situació de Cop d'Estat i rebel·lió oberta amb violència que les defenses han aconseguit desdibuixar fins que el propi Tribunal ha admès la seva abscència. El que no ha impedit penes per sedició.

En el seu al·legat final la Torroellanca Dolors Bassa va negar totes les acusacions i va assegurar que la seva condemna és també la d'aquesta i futures generacions.

La Sentència

El 12 de Juny Manuel Marchena va donar el vist per una sentència que ha arribat però un judici que tindrà segones i terceres parts amb un partit final que es jugarà al Tribunal Europeu de Drets Humans. Un Tribunal que no invalida sentències sinó que pot considerar que el judici no ha estat just i que ja ha fallat en més d'una ocasió contra els interessos de l'Estat Espanyol.

Pel camí

Mentre ha durat tot aquest procés judicial hi ha hagut unes eleccions autonòmiques, unes municipals, unes europees i dues eleccions espanyoles.
Les eleccions autonòmiques a l'ampara del 155 les va guanyar l'independentisme dividit en tres partits. El magistrat Pablo Llarena va suspendre els drets dels diputats i diputades empresonats i a l'exili alterant les majories parlamentàries fins al punt que avui al Parlament encara hi ha diputats absents. El més rellevant va ser que l'independentisme no va desobeir i va renunciar a investir Carles Puigdemont, substituït per Quim Torra, recolzat per una majoria de JxC i ERC que fent equilibris entre l'acatament a la legalitat autonòmica i la retòrica desobedient no ha aprovat cap llei ni tampoc els Pressupostos.

A l'Estat Espanyol la crisi catalana també ha pesat impedit l'articulació de majories que han obligat a repetir les eleccions espanyoles. Aquí com va passar al Parlament també van ser suspesos els diputats i diputades empresonats.

A Europa i les municipals tres quarts del mateix. Amb llistes independentistes liderades per presos i exiliats, l'aparell judicial també els ha impedit assumir l'acta de diputat.

I les operacions policials contra l'independentisme no s'han aturat. Les protestes per l'aniversari de l'1O han portat desenes d'encausats per desobediència, ultratge a la bandera o desordres públics. Entre ells l'Alcalde de Verges, Ignasi Sabater. I nou CDRs han estat acusats de terorisme. Un a l'exili, una confinada al seu poble i set a la presó

Comentaris (0)

*Per comentar es necessari estar registrat. Registra't o accedeix



Més articles de Política