Les excavacions d'Ullastret localitzen una gran residència aristocràtica

Les excavacions realitzades aquest gener i febrer al poblat ibèric d'Ullastret han localitzat una gran residència aristocràtica construïda a finals del segle V o principis del IV aC. Els treballs s'han fet conjuntament entre el Grup de Recerca sobre l'Arqueologia de la Complexitat i els Processos d'Evolució social (GRACPE-Protohistòria, Món Antic i Colonitzacions) de la Universitat de Barcelona, i el Museu d'Arqueologia de Catalunya. La intenció és que en un futur aquesta zona es pugui museïtzar i obrir al públic.

Darrere d'aquesta porta secundària entre la muralla, és on s'ha localitzat aquesta gran residència aristocràtica de finals del segle V o principis IV aC del jaciment d'Ullastret.

Gràcies a la darrera campanya d'excavacions aquest hivern feta per un grup de recerca de la Universitat de Barcelona amb col·laboració amb el Museu d'arqueologia de Catalunya s'ha pogut constatar que en aquest assentament indiget del Puig de Sant Andreu s'hi trobava un gran edifici que pertanyia a una família noble de la ciutat.
 

Aquesta residència se situa a l'extrem nord de la ciutat ibèrica d'Ullastret que segurament pertany a una ampliació de la ciutat que datem a finals del segle V o principis del segle IV aC. Aquest tipus de residència és molt estranya, ja que només n'hem documentat un altre al mateix puig de Sant Andreu i una segona a l'illa d'en Reixac, que és l'altre part de la ciutat. Segurament és un espai en el qual en el que s'estableixen les famílies més importants de la ciutat i, per tant, és on es concentra el poder que governa tant la ciutat com tot el territori dels indiketes". - Gabriel de Prado responsable de la seu d'Ullastret del Museu d'Arqueologia de Catalunya

Els arqueòlegs han trobat diversos elements que han permès definir l'espai com a residència aristocràtica. Un d'ells és la porta secundària a la muralla, és a dir una porta específica per accedir només a aquest edifici, un fet insòlit que tenien només uns privilegiats. A més, hi ha altres elements que reafirmen aquesta idea i són les troballes que es van trobar l'any 1969 al costat de la porta i que coincideixen en el mateix període cronològic de finals del s.III aC. Són diversos cranis i armes que ara es troben exposades al museu i que es vinculen a una pràctica ritual per exhibir el poder.
 

Corresponen al ritual d'exhibició de l'enemic vençut i aquest és un element característic d'aquest tipus de residències, l'exhibició del poder a través de la humiliació de l'enemic vençut.

L'edifici s'ubica en una zona de 725 metres quadrats, per tant, les grans dimensions de l'espai i la distribució interna també són elements característics d'una residència aristocràtica.
 

La seva distribució interna formada per múltiples espais i cadascun de les quals disposa d'una funció específica i sobretot les grans dimensions d'aquest espai que avui dia sabem que ocupava almenys 725 metres quadrats. A més, se li ha d'afegir el fet que sabem de l'existència d'un primer pis en algunes de les estances i, per tant, podríem arribar a una superfície útil de gairebé 1.000 metres quadrats.

El projecte es va iniciar el 2017 amb la realització d'una prospecció geofísica i es va continuar amb les excavacions que es van veure interrompudes per la covid. Fins ara s'han excavat sis recintes d'aquest edifici. La voluntat és continuar excavant aquest espai, ja que encara queden uns 200 metres quadrats de superfície per descobrir d'aquest complex aristocràtic. La intenció és que en un futur aquesta zona es pugui museïtzar i obrir al públic.