La Carbonera de Forallac posa punt final a tres setmanes de foc, ofici i convivència

El municipi ha posat punt final a tres setmanes de treball i convivència amb la tradicional desempilada de la Carbonera. L’esdeveniment, que combina ofici, cultura i memòria col·lectiva, ha tornat a reunir veïns, escoles i visitants al paratge de Lluís Pla, consolidant-se com una de les cites més emblemàtiques del calendari cultural de Forallac.

Ja s’ha posat punt final a una nova edició de la Carbonera de Forallac, una de les tradicions més emblemàtiques de les Gavarres. Després de gairebé tres setmanes d’activitat al paratge de Lluís Pla, aquest cap de setmana s’ha fet la desempilada, l’últim pas del procés per extreure el carbó vegetal que durant dies ha anat coent-se sota terra.

Ha estat la culminació d’un procés que va començar fa setmanes, quan els veïns van empilar la fusta amb paciència, col·locant tronc rere tronc per evitar qualsevol escletxa d’aire. Dies després, la flama —obtinguda amb tècniques primitives de foc gràcies a l’arqueòleg Toni Palomo— va donar vida a la 31a edició d’aquesta tradició centenària.

Des d’aleshores, el fum i la calor han estat els protagonistes d’unes jornades que combinen treball, convivència i memòria col·lectiva. La carbonera, a més de ser un símbol d’ofici i identitat, s’ha convertit en un punt de trobada per a escoles, veïns i visitants. Enguany, prop d’un miler de joves de diversos instituts han participat en tallers i xerrades per conèixer com es feia el carbó d’antany.

El moment més esperat ha arribat amb la desempilada, quan els carboners han obert la pila i han començat a treure el carbó, culminant setmanes d’esforç i dedicació. Part del material s’ha tornat a utilitzar per fer una carbonera més petita, com es feia antigament per aprofitar-ho tot. Amb aquesta jornada, Forallac tanca una edició que ha tornat a omplir el poble de visitants, fum, música i germanor. I, com cada any, la imatge del fum blanc elevant-se entre els arbres recorda que la Carbonera continua viva, mantenint una tradició que ja forma part del patrimoni viu del municipi.