La vil·la romana del Collet de Sant Antoni de Calonge era de luxe

ACN

L'última campanya d'excavacions del jaciment del Collet de Sant Antoni de Calonge ha confirmat que es tractava d'una vil·la romana de luxe. Els treballs es van fer entre el febrer i el març i també han permès definir millor com era la línia de costa del Collet cap a Palamós. En aquest punt, el mar estava més enretirat i hi havia una zona d'aiguamolls connectats amb el Mediterrani. Per altra banda, els arqueòlegs han trobat un fragment de columna, llànties de mà decorades, una vaixella de ceràmica i marbres que tenia la vil·la que provindrien de Grècia. També hi havia un podall que s'hauria fet servir pel cultiu del vi.

L'última campanya d'excavacions s'ha centrat en una cisterna de grans dimensions que hi havia al darrere de la façana de mar de la vil·la romana. A l'interior hi havia materials que determinaven el moment d'abandonament de l'establiment més antic i de la construcció d'una nova vil·la en l'últim terç del segle I dC. A més, s'han fet estudis que han donat informació molt valuosa sobre la ramaderia i l'agricultura de la zona, la recol·lecció de mol·luscs o l'explotació del bosc en l'època romana.

A més hi ha la troballa d'un fragment de columna, una llàntia de mà decorada amb una escena d'Hèrcules lluitant contra el centaure Nessos, una imatge poc comuna i que data del segle I dC. També s'ha trobat un podall relacionat amb el cultiu del vi o una vaixella de ceràmica fabricada al sud de la Gàl·lia. La campanya també ha permès estudiar alguns trossos de marbre que tenia la vil·la que provenien de Grècia i que serien materials de luxe de l'època.

Per últim, els treballs apunten que la vil·la romana fonamentava la seva riquesa en l'explotació del territori que era propietat de la vil·la. Els investigadors apunten que probablement el propietari no hi vivia, però hi tenia una casa on venir de tant en tant mentre que un encarregat gestionava tota l'explotació.