Ayoub Archid
A Santa Cristina d’Aro, la sarsuela torna a brillar. A l’Espai Ridaura, el públic ha viscut un concert emocionant amb la soprano Maite Alberola, el baríton Manel Esteve i el pianista Josep Buforn. Un repertori clàssic, ple de tradició i complicitat, ha fet reviure la màgia d’un gènere viu i vibrant.
L’Espai Ridaura s’omple de murmuris expectants mentre el públic busca el seu seient. L’ambient és càlid, gairebé familiar, però alhora solemne: es respira tradició i passió per la música. S’apaguen els llums, es fa silenci i entra a escena l’orquestra, dirigida amb precisió. Els primers acords desperten un somriure general; tothom reconeix l’aire festiu de la sarsuela.
La soprano Maite Alberola apareix amb elegància i la seva veu acarona les primeres notes, omplint l’espai amb brillantor i emotivitat. El públic la segueix amb atenció i esclata en aplaudiments al final de cada peça. El baríton Manel Esteve pren el relleu i, amb un timbre profund i noble, arrossega l’audiència cap a les històries apassionades del gènere. La complicitat entre els cantants es fa evident quan comparteixen escenes: les seves veus es fonen amb naturalitat i emoció. Al piano, Josep Buforn aporta el contrapunt perfecte: precís, sensible i amb una força que acompanya i mai eclipsa. Cada intervenció seva arrenca gestos de complicitat entre els artistes i el públic.
Les peces més conegudes, com La del manojo de rosas, El barberillo de Lavapiés i la catalana Cançó d’amor i de guerra, desperten murmuris d’emoció i algun taral·legi contingut a les butaques. Els assistents, molts dels quals han crescut amb aquest repertori, viuen el concert com una celebració compartida.
Santa Cristina d’Aro retroba la sarsuela amb una força inesperada. El gènere, lluny de ser un record polsós, es mostra viu, vibrant i capaç d’emocionar una sala plena.
Comentaris (0)