L'enciclopèdia de la cuina dels Països Catalans i Occitània

Intervé: Vicent Fajardo, Autor 'Història de la Cuina Catalano-Occitana'

Si la gastronomia fos una religió, aquest llibre podria ser-ne una Bíblia i encara li queden uns quants capítols per escriure. Vicent Marqués porta tota una vida estudiant la cuina dels Països Catalans i Occitània, una obra de deu volums que Edicions Sidillà ha començat a publicar.

Història de la Cuina Catalano-Occitana  explica la tradició de la cuina popular d'aquestes dues nacions de la mediterrània mitjançant els seus plats. Conté documentació històrica, receptes, les denominacions del plat als diferents territoris i els dialectalismes que també hi ha de cada plat.

Presentació amb Quim Casellas i Vicenç Fajardo

El Museu del Suro va acollir la presentació del Llibre amb el recolzament de la Unió d'Hostaleria i Restauració Costa Brava Centre i la Cuina de l'Empordanet. Vicent Marqués va estar acompanyat de Vicenç Fajardo i el xef Quim Casellas, que van dissertar sobre la cuina empordanesa en format col·loqui.

Per Marqués  no hi ha grans diferències entre la cuina que es fa a les Illes Balears, el País Valencià, Catalunya o Occitània. Països germans i mediterranis.

Una feina minuciosa

La feina de Marquès al llarg d'aquests anys ha estat constant i minuciosa. Treballa agafant un plat de cuina popular, com pot ser un Suqet de peix, i en fa una monografia, que consta de la seva història a través de la documentació que ha pogut trobar, un receptari i un glossari lingüístic amb les diferents denominacions que té el plat.

L'autor va explicar que l'interés per la cuina li va venir de ben petit, on tenia curiositat per saber l'origen dels plats. Amb un toc d'humor va explicar que no tenia gaires diners per anar a restaurants i que per això es va posar a escriure. Va adonar-se que a les biblioteques i llibreries només hi havia receptaris, amb alguna excepció com Josep Pla, i va posar-se el repte de recollir en diferents volums tota la història de la cuina d'aquest tros de la Mediterrània. I passades més de quatre dècades encara té material per recopil·lar i escriure.