Un any del Temporal Gloria amb factures encara per pagar

Baix Empordà

Data: 20/01/2021

La petjada d'aquell temporal històric encara és ben visible en diversos punts del territori mentre ajuntaments i pagesia lamenten el retard en les ajudes


Va deixar una factura de 18 milions d'euros al Baix Empordà i encara no s'ha acabat de pagar. El Temporal Gloria va assotar fa un any el litoral català deixant un rastre de destrucció encara ben visible i un important debat sobre com afrontar l'urbanisme litoral en temps d'emergència climàtica.

La penúltima setmana de Gener del 2020 'la tempesta perfecta', inèdita en dècades, va combinar crescudes dramàtiques de rius i rieres, fortes precipitacions i onades gegants. La façana litoral va quedar greument danyada i els cultius malmesos. La xarxa viària va col·lapsar, hi va haver víctimes mortals, esfondrament d'edificis i urbanisme costaner, platges esborrades i plenes de brossa natural i humana i una factura milionària per negocis i explotacions agrícoles.

Torroella de Montgrí encara ha d'arreglar la potabilitzadora

Torroella de Montgrí i l'Estartit es van endur la pitjor part amb una crescuda mai vista del riu Ter que va trencar les motes, negar camps de cultiu i va inundar la part baixa dels dos nuclis. Amb un factura de 4,3 milions d'euros de destrosses encara hi ha coses per arreglar.

Si bé l'ACA  ha refet i modernitzat les motes del Riu i rieres adjascents la potabilitzadora d'aigua segueix essent provisional. S'està redactant un projecte per valor d'un milió d'euros per deixar-la automàtica i operativa pels propers anys. També segueix essent ben visible el rastre a la desembocadura del Ter on encara hi ha multitud de troncs que van baixar pel riu i que esperen poder recollir en els propers mesos.

L'espigó de Rius i Calvet per refer, els passejos marítims arranjats

Allà on també segueix essent molt visible el rastre del Gloria és a Sant Feliu de Guíxols. L'espigó de Can Rius és el 'monument' que en resta. La força de les ones va tombar aquesta infraestructura i va danyar greument el port. En aquest espai Ports de la Generalitat va fer una actuació d'urgència per apuntalar el far i la bocana però l'espigó està a l'espera d'executar-se el projecte d'obres aprovat definitivament fa just un mes.

A Platja d'Aro i Sant Antoni de Calonge, en canvi, el rastre del Gloria ja pràcticament no es veu si no fos per les obres que encara s'hi van fent. En ambdós municipis amb factures similars d'un milió i mig d'euros de danys per barba, van esfondrar-se els respectius passejos marítims. Els Ajuntaments amb Costes de l'Estat van executar l'arranjament dels espais i en el cas de Platja d'Aro aquell episodi ha servit perquè l'Ajuntament es plantegi seriosament una rehabilitació total del Passeig Marítim.

Un desaparegut encara per trobar


A Palafrugell va col·lapsar el pati d'una casa a Tamariu sense danys personals. En canvi on sí hi va haver víctimes va ser a Palamós. Un mariner filipí i un usuari del Port Marina van caure a l'aigua mentre feinejaven a les seves barques. El mariner encara segueix desaparegut. Al costat dels danys personals a la ciutat portuària del Baix Empordà va cedir part de l'espigó de port marina i van col·lapsar tres naus que emmagatzemaven vaixells.

Com a Sant Feliu de Guíxols, Ports de la Generalitat va haver de fer una actuació urgent per reforçar els dics de pràcticament tots els racons de la infraestructura per valor de 4,7 milions d'euros

La pagesia lamenta que no ha cobrat les ajudes


El que va desaparèixer aparentment més ràpid va ser les inundacions als camps de cultius. Les destrosses en el sector agrícola van ser de quasi 5 milions d'euros. A Colomers, Foixà, Jafre, Verges, La Tallada, Serra de Daró i Ullà tant el Ter com el Daró van sortir de mare inundant camps de conreu. Hi va haver diverses hectàrees de pomeres i cereal molt danyades. Com també ho va resultar la infrarestructura agrícola com naus, canalitzacions i materials de cultiu.

Si recuperar-se del Temporal Gloria no fos prou complex, la cosa encara es va complicar més amb l'arribada de la pandèmia que va retrassar algunes actuacions.

Allà on hi ha consens pràcticament generalitzat al Territori és en que les ajudes de les administracions autonòmica i estatal no han pal·liat ni de bon tros els desperfectes. Alguns ajuntaments com el de Torroella i Sant Feliu de Guíxols han lamentat en més d'una ocasió que s'han sentit sols, el de Verges que hi ha actuacions que no s'han fet, com a les motes del poble, i el sector agrícola denuncia que les ajudes només han arribat al 30% dels productors.

Comentaris (1)

*Per comentar es necessari estar registrat. Registra't o accedeix

GxRPnRVyfa 35 dies
555


Més articles de Societat