Els microplàstics alteren processos vitals de les gorgònies tot i no causar danys visibles

Una exposició prolongada dels microplàstics sobre les gorgònies pot alterar processos fisiològics -com la respiració- que són vitals en aquests organismes formadors dels fons marins. Segons un estudi en el que ha participat la UdG, tot i que aquests contaminants no causen danys visibles en els teixits i les cèl·lules, els seus efectes podrien tenir un impacte ecològic en aquests éssers vius. N'hem parlat amb Odei Garcia-Garin, un dels autors de l'estudi. 
 
Un estudi amb participació de la UdG ha analitzat per primera vegada l’efecte d’una exposició prolongada als microplàstics sobre dues espècies emblemàtiques de gorgònies del Mediterrani: la gorgònia blanca i la vermella.

Per fer-ho, els investigadors van exposar colònies d’aquestes dues espècies durant tres mesos a una barreja de les partícules de plàstic més comunes a l’oceà, en unes condicions que simulaven les concentracions reals de microplàstics a la Mediterrània. Durant l’experiment, l’equip va estudiar diversos indicadors fisiològics, com la respiració, la capacitat de captura de preses, el contingut de matèria orgànica, la ingestió de microplàstics i l’estat dels teixits.

Els resultats revelen que l’exposició prolongada a aquests contaminants no provoca d-anys visibles en els teixits ni alteracions estructurals. De fet, l’anàlisi microscòpica tampoc no va detectar canvis histològics, cosa que indicaria que les gorgònies poden eliminar les partícules ingerides amb relativa eficàcia i evitar-ne l’acumulació a llarg termini.

Tot i això, l’estudi sí que ha detectat alteracions en processos fisiològics clau, com la respiració. És a dir, la captació d’oxigen necessària per al metabolisme cel·lular. A més, les colònies van ingerir microplàstics, però van mantenir estable tant la capacitat de capturar aliment com el contingut de matèria orgànica, fet que suggereix que poden compensar el cost energètic mantenint l’alimentació.

Malgrat aquesta aparent resistència, els investigadors alerten que aquests canvis en el metabolisme poden tenir efectes subletals. Si l’exposició es manté en el temps o es combina amb altres pressions ambientals —com l’escalfament de l’oceà, la degradació de l’hàbitat o l’acumulació creixent de plàstics—, podria acabar afectant el rendiment energètic i la salut d’aquests organismes.

En aquest sentit, els resultats apunten que, tot i no causar danys immediats visibles, els microplàstics poden tenir un impacte ecològic rellevant sobre les gorgònies i, per extensió, sobre els ecosistemes marins que depenen d’elles.