Catalunya té 212 parcs fotovoltaics autoritzats i un d’ells està situat a Torroella

Catalunya té 212 parcs fotovoltaics autoritzats que duplicarien la potència solar actual. Els projectes, previstos en sòls no urbanitzables de 155 municipis, sumarien més de 2.000 MW de nova potència renovable. Un d'aquests projectes ja autoritzats se situa al municipi de Torrent, al Baix Empordà. Tot i l’auge de l’autoconsum, la implantació de grans plantes solars genera oposició en diversos territoris pel seu impacte sobre espais rurals. De fet, avui una seixantena d'alcaldes, com a mínim, cinc comarques diferents, es reuniran a Verges per treballar plegats contra el Plater. 


Catalunya té actualment 212 projectes de parcs solars fotovoltaics autoritzats i pendents de materialitzar-se en sòls no urbanitzables d’un total de 155 municipis. Segons dades de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) consultades per l’ACN, aquestes instal·lacions sumarien 2.068,6 MW de nova potència renovable, una xifra que més que duplicaria la capacitat fotovoltaica actual del país.

El 2024 Catalunya disposava de 1.663 MW de potència solar instal·lada, una dada cinc vegades superior a la del 2019, quan només hi havia 312,5 MW. Malgrat aquest creixement, la solar fotovoltaica representa encara només el 12% de tota la potència elèctrica del país. La major part d’aquesta energia procedeix de l’autoconsum, que concentra prop del 83% de la potència fotovoltaica instal·lada.

Els 212 parcs autoritzats ocuparien unes 3.486 hectàrees de terreny, amb una mitjana de 15 hectàrees per instal·lació. A més, hi ha 140 projectes més en fase de tramitació que podrien aportar 1.082 MW addicionals. Si tots acabessin prosperant, Catalunya arribaria als 3.533 MW de potència fotovoltaica en grans parcs solars.

Al Baix Empordà, segons les dades de la Generalitat, només hi consta una planta solar fotovoltaica sobre terreny ja autoritzada. Es tracta de la PSFV ETAP Torrent, situada al municipi de Torrent, amb una potència prevista de 0,80 MW i una superfície de 0,70 hectàrees.

El desplegament de renovables és clau per assolir els objectius energètics fixats per al 2030 i el 2050. El Govern calcula que caldrà triplicar la potència renovable actual per avançar cap a la descarbonització del sistema elèctric. Amb aquesta finalitat, la Generalitat ha presentat el Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables (PLATER), que identifica les zones amb més capacitat per acollir noves instal·lacions.

Des de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), el delegat a Catalunya, Salvador Salat, considera que el país “no és tan lluny” dels objectius marcats per al 2030. Segons explica, encara falten uns 1.500 MW en cobertes, principalment d’autoconsum, i uns altres 1.500 MW en parcs solars sobre terreny. Tot i això, reclama facilitar l’accés a la xarxa elèctrica per desbloquejar projectes.

L’expansió de grans plantes fotovoltaiques, però, genera recels en alguns territoris. Diverses plataformes i ajuntaments alerten de l’impacte sobre sòls agrícoles i espais naturals. Un dels casos més visibles és el projecte del parc fotovoltaic Júlia, previst entre el Gironès, el Pla de l’Estany i el Baix Empordà. La iniciativa ocuparia 93 hectàrees repartides en nou municipis.

L’oposició veïnal es va organitzar el juny del 2025, que denuncia un model energètic basat en grans infraestructures i defensa alternatives com les comunitats energètiques locals. Actualment, Catalunya compta amb més d’un centenar de comunitats energètiques registrades o en funcionament.

A més, aquest divendres a la tarda una seixantena d'alcaldes i alcaldesses de, com a mínim, cinc comarques diferents, es reuniran a Verges per treballar plegats contra el Plater. 

Paral·lelament, el boom de l’autoconsum iniciat el 2019 s’ha estabilitzat després del pic registrat el 2023. Tot i això, l’Observatori de l’Autoconsum xifra en més de 138.000 les instal·lacions actives a finals del 2025, amb una capacitat superior als 1.600 MW.


Font: ACN