Calonge, Platja d'Aro i Palamós, els municipis on s'han registrat més habitatges nous

El Baix Empordà concentra part del creixement de l’obra nova a les comarques gironines, amb Calonge, Platja d’Aro i Palamós com alguns dels municipis amb més habitatges visats el 2025, segons dades del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya.

Calonge, Platja d’Aro i Palamós s’han situat aquest últim any entre els municipis de les comarques gironines on s’han registrat més habitatges de nova creació. Segons dades del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), aquests municipis del Baix Empordà han estat alguns dels principals pols d’activitat dins d’un any que ha marcat la xifra més alta d’habitatges nous visats dels darrers 15 anys.

En total, el COAC ha visat 2.802 habitatges de nova construcció al conjunt de les comarques gironines durant el 2025, un 34,45% més que l’any anterior. El president del COAC a la demarcació de Girona, Marc Riera, ha explicat que la majoria de projectes corresponen a cases unifamiliars i petits blocs de pisos, un tipus d’edificació molt present al litoral del Baix Empordà.

Riera ha detallat que, a banda de la ciutat de Girona, el creixement es concentra especialment a la Costa Brava Sud, amb municipis com Calonge, Platja d’Aro i Palamós, on la demanda d’habitatge continua impulsant l’activitat constructiva. Tot i aquest increment, ha recordat que les xifres encara estan lluny dels nivells previs a la crisi immobiliària i per sota del que preveuen els plans urbanístics.

Pel que fa a superfície visada, els projectes d’edificació han sumat 768.298 metres quadrats, un 14,9% més que el 2024. La majoria dels projectes tenen una superfície inferior als 500 metres quadrats, fet que confirma el predomini de l’habitatge unifamiliar i dels petits edificis residencials.

En canvi, la rehabilitació d’edificis continua a la baixa. El nombre de projectes visats en aquest àmbit ha disminuït un 14% en l’últim any i se situa en el punt més baix de l’última dècada. Des del COAC alerten que aquesta situació és especialment preocupant en municipis amb un parc d’habitatges envellit i reclamen més subvencions i ajudes públiques per impulsar la rehabilitació, especialment més enllà de l’eficiència energètica.