Habitatge i salaris, al centre de la vaga general de l'11 de novembre

La dificultat de pagar l'habitatge amb el sou és el fil que uneix les reivindicacions de la vaga general d'aquest dimecres, 11 de novembre. Els sindicats convocants i els moviments per l'habitatge sostenen que els salaris de moltes persones no permeten assumir el cost del lloguer o de la hipoteca amb prou garanties, i per això plantegen conjuntament les reivindicacions laborals i les d'habitatge. És una vaga de 24 hores, de les 00.00 a les 24.00, segons els preavisos de CCOO de Catalunya i de la IAC. La Intersindical precisa que la vaga comença a cada centre de treball, de manera que els torns de nit depenen de com estiguin definits. Com s'hi ha arribat La convocatòria arriba després de mobilitzacions per l'accés a l'habitatge.

La Confederació de Sindicats de Llogateres va proposar la data de l'11 de novembre, que es va acordar en una reunió amb organitzacions sindicals i altres col·lectius, segons va informar 3Cat el 7 d'octubre. CCOO i UGT la convoquen a tot l'Estat i en van registrar la convocatòria al Ministeri de Treball i Economia Social, a Madrid. A Catalunya també la convoquen, entre d'altres, la Intersindical, que la planteja contra «l'augment del cost de la vida, la crisi de l'habitatge i la precarització de les condicions laborals», i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), que en va presentar el preavís el 20 d'octubre.

Què reclamen
Les demandes compartides són un habitatge assequible, millores salarials, unes condicions laborals que permetin viure amb més estabilitat i la defensa dels serveis públics. CCOO hi afegeix la salut laboral i el sistema públic de pensions.

Cada organització concreta les seves propostes.

a UGT reclama, entre altres mesures, increments salarials d'entre el 4% i el 7% en la proposta per al VI Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), un parc públic i permanent d'habitatge protegit, limitar el preu del lloguer i aplicar de manera efectiva la llei pel dret a l'habitatge. La IAC demana clàusules de revisió salarial per recuperar poder adquisitiu, una setmana laboral màxima de 35 hores, un salari mínim català i la protecció dels serveis públics i les pensions. Els convocants volen que la pressió es traslladi als centres de treball i al carrer, amb accions locals i manifestacions. Les preguntes al Baix Empordà A la comarca, la convocatòria porta preguntes concretes: es pot viure al municipi on es treballa? Quin pes té l'habitatge en l'economia de casa? Com afronten aquesta situació els treballadors i els petits negocis? El seguiment i la resposta a les demandes s'hauran de comprovar amb dades i testimonis, més enllà dels anuncis previs.